Fragmento

L’adherència terapèutica va mes enllà de prendre o no una medicació prescrita pel metge: anar a les visites programades, modificar hàbits alimentaris o l’activitat física en són alguns dels exemples. Fa uns anys aquest fou un problema gravíssim i oblidat. Ara encara és un problema gravíssim però és ben cert que l’atenció i la recerca han augmentat de manera raonable. Un 50% dels pacients amb malalties cròniques presenta problemes de compliment farmacològic i de adherència terapèutica i aquest problema es fa mes greu a les malalties mentals. Durant molt de temps l’adherència al tractament o la seva manca es contemplaven com una simple dicotomia. Quan ha començat la petita onada d’investigacions recents, la tendencia ha passat a considerar l’adherència en un continuum de complimient-incomplimient terapèutic, amb l’adherència parcial com a regla general. La manca d’adherència va associada a un pitjor pronòstic, més ingressos hospitalaris, us incrementat dels serveis d’urgència, baixos nivells de satisfacció amb la vida iun major consum de substàncies tòxiques, entre d’altres.

Palabras clave:

2012-06-25   |   206 visitas   |   Evalua este artículo 0 valoraciones

Vol. 26 Núm.1. Enero-Abril 2011 Pags. 5-6 Medicina Balear 2011; 26(1)